Quines infraestructures necessitem realment?

El model de transport actual, bassat en els vehicles de motor i les obres faraòniques, ha generat escasses solucions i moltíssims problemes:

•  Infinitat d'accidents, amb més de mil morts i deu mil ferits greus cada any

•  Saturació del territori amb tantes autopistes, autovies, AVE i carreteres.

•  Impactes greus sobre els ecosistemes.

•  Divisió i destrucció de les terres més fèrtils.

•  Increment d'emissions de gasos hivernacle i augment del calfament global/local.

•  Malbaratament de recursos econòmics públics (és absolutament estúpid, ridícul i dramàtic que tinguem més aeroports i km d'AVE que Alemanya o França)

•  I la consegüent corrupció derivada de les grans obres...

Per tant, objectivament, aquest model de transport resulta obsolet, ha caducat, i nosaltres proposem desenvolupar un altre model endogen, respectuós amb les persones i la Natura, que genere i fomente l’economia local, social, que millore l’empleabilitat comarcal. Mai més han de primar els beneficis de les constructores i els corruptes sobre l'interés dels pobles i la Natura.

En eixe sentit les infraestructures que realment necessitem i demanem serien aquestes:

● La Xarxa Verda que, aprofitant els camins adequats existents, connecte per a bicis i vianants tots els nostres pobles i polígons. Començant per les capitals comarcals, per exemple unint Algemesí i Alzira mitjançant una passarel·la pel Riu Verd, per connectar el mercat d’abastos d’Alzira amb el Camí de Berca que du a Algemesí.

● Les Vies Verdes, per exemple la de la Ribera-Safor, la de la Pobla Llarga-Xàtiva, la Via Verda del Xúquer, etc. Si es fan amb una Escola-Taller o semblant, per cada Via Verda podrien crear-se llocs de treball per a unes 25 persones d'aquestes comarques durant un any.

Les dues propostes, Xarxa Verda i Vies Verdes van en la línia del projecte europeu  EuroVelo, que vol crear una xarxa per a ciclistes i vianants de 70.000 km que unisca tots els punts d'interés ecoturístic d'Europa, un altre model de desenvolupament econòmic. I ha d'haver financiació disponible en eixos nivells, igual que hauria d'haver en els nivells nacional, autonòmic i local.

● Per altra banda, cal mantindre i completar la xarxa ferroviària de rodalies, millorant la de Xàtiva-Alcoi i construint la tantes voltes reivindicada Gandia-Dénia, amb el qual tindríem connectades les províncies del nord amb les del sud per la costa, i això sí que hauria de ser prioritari per als que demanen l'Arc Mediterrani.

● A més hi ha d'altres mesures importants, de mínim pressupost, com declarar els nostres pobles Ciutats 30, ciclo-vianantitzar centres urbans, fomentar l’educació ambiental i els camins segurs per anar a l’escola, fomentar els dies de la bici, ficar aparcabicis dins o davant dels centres educatius i d'altres, fomentar el comerç de proximitat, l'urbanisme verd, millorar el transport col·lectiu, etc.

 Aquest model de transport sostenible lògicament ha d’estar articulat amb altres sectors com l'agrícola ecològic i de qualitat, l'energètic renovable i d'eficiència, el turístic basat en la Natura, la cultura i les tradicions positives, etc. Tots haurien de fomentar-se a conciència.

I respecte al tema de l'Arc Mediterrani per unir ràpidament les regions costaneres del sud amb les del nord, estem d'acord en completar-lo en el que es referix al ferrocarril, tant per a viatgers com per a mercaderies, però en el que estem totalment en desacord és en bassar-lo també en trams nous d'AVE perquè són caríssims i estem en crisi, a hores d'ara devem més del PIB entre d'altres raons per tantes d'aquestes infraestructures de dubtosa necessitat i unflats pressupostos. La solució és completar i millorar la doble via fèrria normal existent, que pot permetre circular fins a 250 km/h, sols un poc menys que l'AVE, i resulta molt menys impactant sobre el territori i moltíssim més barata.

Per altra banda no s'ha de caure en l'error de pensar que simplement ficant en marxa l'AVE Mediterrani ja tenim resolta la competitivitat i la venda dels nostres productes, solucionada la crisi. Això seria tan ximple com omplir els nostres termes municipals de polígons industrials creent que així vindrien moltes empreses noves. Sols cal passejar un poc pels voltants dels nostres pobles per vore el resultat d'aquella nefasta política, que l'unic que aconseguí, a banda d'omplir les butxaques d'algú, fou destrossar l'entorn, malbaratar milions d'euros i endeutar els municipis. Un triple fracàs!

La solució als problemes econòmics actuals, originats per la política neoliberal i corrupta que hem patit, sols pot vindre d'implantar una nova política econòmica que siga decent i fique en primer terme a les persones i la Natura.