Entrevista a "Un professor guardonat"

En estas lineas podremos leer una simpática entrevista de unos alumnos de tercero Belen Santandreu, Laura Peralta y Karen Alarcón han realizado a un profesor de música muy conocido en la ciudad de Alzira, se trata de José Grau Benedito profesor del  instituto Rei En Jaume.
Espero que disfrutéis  del trabajo de estos jóvenes.

Bon dia, hui tenim amb nosaltres a Pepe Grau, Professor de Música de l’IES Rei En Jaume. 

1.- Bon dia Pepe, quan et donares compte de què t’agradava la Música? De ben xicotet. Amb un acordió de joguet comencí tocant cançonetes d’oïda. Als 10 anys comencí a rebre classes de Música en la Societat Musical d’Alzira i prompte vaig descobrir que em dedicaria a açò. Aleshores teníem les aules en les Escoles Pies, el que hui és la Casa de la Cultura; l’Auditori era un pati a l’aire lliure on ens passàvem les vesprades tocant l’instrument, hi havia una gran il•lusió per aprendre música. 


2.- Des de quin any estàs a l’Institut com a professor? Des de l’any 1995, encara existia l’antic Batxillerat, la Música estava només en 1r de BUP i com a optativa en 2n. Només estava jo de professor de Música, després aplegàrem a ser fins a tres professors, hi havia Música en ESO però també la Història de la Música en Batxillerat. Ara sols hi ha Música en ESO i com s’aplique la LOMCE (esperem que no) ja no serà obligat estudiar Música ni en Primària, ni en Secundària, tot i la importància que té la Música en la formació en valors, en l’adquisició de les competències bàsiques, en el desenvolupament de capacitats com la memòria, la concentració, la participació, la creativitat… 
3.- T’agrada ser Professor de Música? Clar que m’agrada ensenyar; expressar el que sabem i transmetre valors és gratificant, però sempre que veges resultats, sempre que l’alumne vulga aprendre, en eixe cas m’entregue totalment, intente que els alumnes participen, que donen la seua opinió. Però clar, també has de tindre molta paciència. 
 4.- Has treballat d’alguna altra cosa que no siga de professor? Sí, als 18 anys ja tenia la Titulació de Professor de Música i aleshores vaig entrar a formar part del professorat de l’Escola de Música de la Societat Musical d’Alzira. Abans de complir els 19 vaig aprovar les oposicions per a Sergent de l’Armada i em vaig anar a Madrid, on vaig estar tocant a la Banda d’Infanteria de Marina. Compaginava la feina amb els estudis, vaig començar a estudiar direcció d’orquestra amb el mestre Enrique García Asensio, a més viatjava bastant a València perquè també tocava el teclat a l’Orquestra Piràmide, una orquestra de ball on érem set components de diverses localitats valencianes. L’any 1991 va ser quan vaig aprovar les oposicions per a professor de Secundària i ja vaig vindre definitivament a València. 
 5.- Has guanyat algun premi en el món de la Música? Quants? He guanyat 14 premis en concursos de composició des de l’any 2001 fins a hui, destacant el Premi Villa de Madrid en 2006 que m’entregà el que hui és Ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, o, en 2008, la Menció d’Honor en el “2nd Sinnai Internacional Youth Wind Band Compositions Competition” a Itàlia. També vaig fer un cor a l’institut en 2008 i guanyàrem un 1r Premi en un concurs coral. En l’aspecte d’innovació educativa vaig rebre junt al meu company, aleshores Salva Vercher, el 1r Premi d’Experiències d’Innovació Educativa per la Gala Musical que realitzàrem en 2011 a Alzira. 
6.- De quin premi et sents més orgullós? El Premi Villa de Madrid va canviar un poc la meua vida musical. L’obra “Xúquer”, basada en la Pantanada de 1982, per la qual em donaren el premi, va ser estrenada en el Teatre Monumental de Madrid per qui fou professor meu, Enrique García Asensio, i després ha sigut interpretada per moltes bandes de la tres províncies de la Comunitat. També vaig rebre el Premi Euterpe 2010 a la millor gravació el CD Xúquer, amb este poema simfònic, gravat al Palau de la Música. Però, possiblement, el reconeixement que em va fer l’Ajuntament d’Alzira en 2007 en imposar-me la Insígnia d’Or de la Ciutat en la modalitat de Cultura va ser el moment més emotiu que recorde. 
7.- Voldries que les teues filles seguiren les mateixes passes que tu? La meua filla major Yaiza està estudiant Magisteri en Educació Infantil, i la xicoteta, Judith, sí que va des dels 5 anys a Música, ara en té 8 i li acaben de donar la flauta travessera, que és l’instrument que li agradava. Jo estic content de què estudie Música, açò li ajudarà en les assignatures de l’escola, li ajudarà a què siga més responsable o que tinga més sensibilitat, encara que en el futur es dedique a una altra cosa. 
8.- En el teu temps lliure toques algun instrument? L’únic instrument que toque ara és el piano per a composar. La tuba fa temps que vaig deixar de tocar-la, ja que no hi ha temps per a fer tot el que voldries, entre les classes de l’Institut, les classes en el Centre Professional de Música, les composicions, les classes d’Anglés, un poc d’esport i dedicar també un temps a la família, ja no em queda molt més de temps. Moltes gràcies Pepe, ens ha agradat molt parlar amb tu. I fins ací l’entrevista a Pepe Grau.