La regidora d’Acció Social acudix a la presentació de la iniciativa Legislativa Popular contra el Copagament

L’Ajuntament de Sueca posa a disposició dels ciutadans la recollida de firmes per a la reforma de l’article 33 de la Llei de Dependència

            La regidora d’Acció Social, Pilar Moncho, va acudir ahir, en representació de l’Ajuntament de Sueca, a la presentació de la Iniciativa Legislativa Popular contra el Copagament Confiscatori, proposta pel Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). Este Comité, que aglutina a totes les associacions de persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana, representa, defensa i du a terme accions amb l’objectiu d’avançar en el reconeixement dels seus drets i aconseguir la plena ciutadania en igualtat amb la resta de components de la societat. “La Iniciativa Legislativa Popular contra el Copagament pretén que les persones amb discapacitat mantinguen la seua capacitat econòmica per a, així mateix, mantindre la qualitat de vida en el seu entorn”, ha explicat Moncho.

            “La presentació d’esta iniciativa té com a objectiu aconseguir les 500.000 firmes necessàries per a la reforma de l’article 33 de la Llei de Dependència, que deixa la porta oberta a la possibilitat del copagament per part dels dependents. Així mateix, es pretén  la seua regulació perquè no perjudique este col·lectiu, especialment a aquells la pensió dels quals és molt baixa”, ha explicat Moncho, qui ha remarcat que “la nostra intenció és que els ciutadans i ciutadanes de Sueca, que vullguen sumar-se a esta iniciativa i firmar esta petició de reforma de la llei, sàpien que poden acudir a l’Ajuntament a fer-ho, ja que disposem dels fulls corresponents. Es necessiten aconseguir les 500.000 firmes perquè la llei es porte al Congrés i siga debatuda”.   

            La regidora d’Acció Social assenyala així mateix que “si no es reforma esta llei, la porta al copagament quedarà sempre oberta, no sols al dels centres d’assistència, sinó també, per exemple, al copagament sanitari, al qual també estan sotmesos els dependents. Les persones amb discapacitat tenen, per norma general, una vida més llarga que els usuaris de residències per a persones majors. Per tant, i sense voler perjudicar-los, volen tindre el dret a eixa vida digna; no consideren la seua situació equiparable a la d’una persona major que està en una residència”.