EU-Alzira denuncia l’escàs
interès de la Generalitat i el PP en matèria de vivenda, que culmina amb tot un
bloc de vivendes socials en ruïnes. Ivan Martínez (EU-Alzira) senyala com “les
polítiques de vivenda de la Sra. Alcaldessa han obtingut uns resultats absolutament
nuls amb l’única finalitat de servir sols d’aparador, davant el desastre d’anys
en matèria d’habitatge per part de les administracions.”
En el mes de maig del 2013, l’Ajuntament d’Alzira i la
Generalitat Valenciana, després de fulminar l’Institut Valencià de la Vivenda,
signava un conveni segons el qual el Consell no es comprometia a rehabilitar
cap vivenda i ni posava recursos ni finançament de les vivendes socials
existents en la nostra ciutat. Malgrat les diverses vegades que hem preguntat
sobre la qüestió en cap moment ni la Sra. Alcaldessa ni la regidora de Serveis
Socials han posat mitjans per a l’estat de ruïna de les vivendes públiques en
la ciutat.
Segons Ivan Martínez, regidor d’EU en l’Ajuntament
d’Alzira: “EU-Alzira hem posat en qüestió al llarg de tota la legislatura les
mesures que l’equip de govern deia que anava a emprendre en matèria de vivenda,
perquè sols era un aparador de cara a fora, sense contingut, sense aportar
solucions reals al greu problema que té la societat alzirenya. Els resultats
han sigut nuls durant aquesta legislatura, com acabem de comprovar.”
Només cal fer balanç del que s’ha dut a terme:
-
En el mes de març del 2013,
l’Ajuntament d’Alzira s’adheria al Fons Social de Vivendes que “oferien” els
bancs en lloguer social amb un acord amb el govern central. No han arribat a
les 2.000 en tot l’Estat (quan el parc immobiliari buit a tota Espanya pot
arribar als 4 milions de vivendes i hi ha hagut més de 400.000 execucions
hipotecàries). Per molt que hem preguntat, en el cas d’Alzira no se’ns han
donat mai dades.
-
En el gener 2013, la Sra.
Bastidas anunciava el seu projecte estrella d’Alzira Social amb la finalitat de
fer-se’n amb 48 vivendes per rehabilitar-les i entregar-les en lloguer social.
A data de hui, més de dos anys després, s’ha tractat d’una compra de cases
ruïnoses als bancs i sols se n’han entregat 3. Del pla Feder europeu que devia
contribuir a desenvolupar eixe projecte, res se sap.
Tal i com explica I. Martínez: “des d’EU lamentem que hem
assistit a uns anys i una legislatura perduda. No hi ha hagut un Pla de Vivenda
que planificara les actuacions a realitzar i que aquestes foren les més
eficaces possibles, com ara la creació d’una Agència Local de Lloguer, per al
lloguer social i d’emergència. Segons dades oficials, més de 200 famílies a
Alzira han perdut la seua vivenda –atenent el pagament de la plusvàlua,
l’impost municipal-. I no ha sigut perquè no hi hagueren, almenys, alguns recursos
per dur-ho endavant, com ara els 400.000 euros reservats a l’Alzira social.”
Per a EU, el drama de la vivenda i de moltes famílies
també en la nostra ciutat ha sigut el resultat d’un model econòmic basat en
l’auge immobiliari i també d’una política pública de vivenda abocada a la
compravenda i l’especulació (amb més de 8.000 vivendes planificades encara a la
nostra ciutat). Fa anys que la vivenda pública va desaparèixer, arraconada en
la perifèria; no queda ni rastre de l’edifici de la Muntanyeta i ara tot un
bloc en els pisos de “la Diputació” es troba en ruïnes a Alzira. Les
conseqüències de tot plegat han sigut desastroses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por tu comentario.