Opinio de Pasqual Martí:Llengua, bandera i himne

Dec de ser un valencià rar, perquè no entenc a molts de què diuen ser valencians i que pensen de forma diferent, en molts aspectes, a com jo ho faig.

He nascut a València i per tant sóc valencià.

Si he nascut a València, que llets volen que siga?.

Puix això, valencià, espanyol, europeu i ciutadà del món i ja està.

Tan difícil és entendre açò?.

Perquè s'encaboten a intentar canviar el que sóc?.

Encara que poguera no ho canviaria, a veure si la gent s'assabenta.

Ha deixat la meua família, i jo també, sang, suor i llàgrimes per esta terra i no permetré que ningú de fora vinga a canviar-me res del que sóc.

-Sobre la bandera és el mateix.

He nascut amb una Senyera amb franja blava preciosa, que adore i vull i és la que he vist i tingut sempre en la meua terra.

Perquè creuen que vull canviar-la?.

No la canviaré, a veure si queda clar d'una vegada.

Que hi ha altres molt boniques, val, però la meua és esta i ja està.

Així de simple i de senzill.

-Ara la llengua.

Veurem senyors.

Jo al nàixer en la Ribera parle el valencià de la Ribera i això és el que he mamat, oïda i parlat fins ara.

Tampoc pense canviar-ho, perquè damunt m'agrada.

Entenc perfectament la quantitat de variacions entre zones, comarques i tot això, però és que damunt és i forma part de la nostra cultura entendre que açò és així i així ho serà sempre.

Perquè tant interés a fer que els altres parlen o canvien la seua llengua amb les seues característiques?.

Si a mi m'agrada sentir en les diferents comarques els canvis i expressions.

O açò no és cultura també?.

L'anglés es parla igual als Estats Units, a Anglaterra o Austràlia?.

L'espanyol es parla igual a Andalusia, que a Castella, o a Sud-amèrica?.

Per tant el valencià tampoc, pel que ja està bé de vindre a donar-me la vara.

-Amb l'himne em passa el mateix.

Si sent l'himne de València se'm posen els pèls de punta i em passa sempre, estiga on estiga.

Com i perquè voldria canviar-lo?.

M'agrada i el considere meu, així de simple.

Ja sé que sóc un valencià clàssic i normal amb la nostra cultura i tradicions, però sóc així, estic encantat amb el meu i no vull canviar perquè els agrade a altres.

Cada un que faça el que vullga, però jo estic molt satisfet amb el que tenim i que ens ha costat anys crear-ho.

Hi ha coses que voldria canviar, per descomptat, però allò que s'ha comentat no vull perdre-ho.

No conec cap valencià (ni jo tampoc) que s'haja ficat amb els mallorquins, ni catalans, ni bascos, ni gallecs, ni andalusos , per a ficar-se amb la seua llengua, la seua terra o la seua cultura.

Així que per favor deixar-nos als valencians tranquils i respecteu-mos, que estem feliços amb el que tenim.

Si tots ens respectem, açò anirà bé.

Si no ho fan amb nosaltres, haurem de defendre el nostre.

Jo opte per parlar, raonar i respectar, però açò han de fer-ho tots, tots.

Un abraç.

Pasqual Martí