Algemesi i les seus Lloanses a la Mare de Deu, dissabte i diumenge

El cap de setmana següent a les Festes Majors d’Algemesí, --enguany, els dies 13 i 14--, té lloc al teatre Municipal, un acte, que com s’ha dit, és la cloenda definitiva de les festes de l’any. Es tracta de les Lloances a la Mare de Déu. Què són les Lloances?... Una representació teatral?... Sí, un acte teatral, que des d’una vessant simpàtica i desenfadada, ens aproxima a vivències del poble. Unes més pròximes en el temps; altres, més bé, històriques. Però en realitat, són uns moments on es reflecteixen situacions, comentaris o succeïts, que posen sobre l’escenari espurnes de la vida del poble. I la vida del poble, sempre ha estat, majoritàriament, vinculada a la figura de la Mare de Déu de la Salut, tant si es tracta de persones més practicants religiosament com les que estan un poc allunyades.


Gogen d’una bona espectació, i encara m’atreviria a afirmar, que d’un grup de seguidors incondicials, que formen llargues cues a la porta del teatre per a aconseguir els millors llocs. El poeta local Vicent Nàcher, defineix de forma sintètica les Lloances: son “una colla de collidors de gestos dels veïns d’Algemesí”. Puix sí. Això són i això volen ser. I eixos gestos, impregnats de vivències i vida en definitiva, són allò que ofereix a la seua Patrona, volent-ho considerar un manoll de lloances. Nasqueren per a la nit que va del 7 al 8 de setembre. Ho feren a la llar social del Club Jovenivol UNAM, al qual pertanyia el grup teatral homònim, la costat de la parròquia de Sant Pius X. La iniciativa, textos i coordinació foren des dels primers moments de director del citat, Joan Fermí Teruel.


Tenien dues pretensions: afegir-li un major contingut a eixa nit que porta al dia gran del poble, i a més a més, que es representaren els Misteris i Martiris tradicionals, però per persones majors, perquè així es pugueren assaborir degudament uns textos, amb bastant encant i que en les processons, i representats entre la gentada per xiquets, passen un tant desapercebuts. També s’incloïa el Misteri de la Mare de Déu, un llarg poema, en cinc part, de l’arquitecte Segura de Lago, que relata els moments més importants de la història de la Imatge.

Les primeres Lloances, doncs, estaven formades per les citades representacions, introduïdes per una presentació- ofrena, per un prec d’acomiadament i d’una part central, que se la designava, “Toc d’atenció”, per a la qual s’invitava una persona ben involucrada en la Festa i de reconegut prestigi, perquè fera reflexionar la gent sobre aspectes de la Festa, de la devoció i fins del poble, que induïren a la superació i al millorament.

Ben aviat, el contingut va anar evolucionant, el lloc de representació canvià i fins i tot canviaren de dia i hora. De fet, no importava tant que tingueren lloc lluny del centre efectiu de la Festa, perquè es pensava que la Mare de Déu, ho era de tot el poble, i donava igual honorar-la en els llocs més cèntrics de la població que en altres un tant perifèrics, però ja l’any següent passaren al Patronat.

En l’actualitat les Lloances difereixen bastant de les inicials, però sempre mantenint, una cosa que no pot canviar: la seua intenció i el seu esperit.

Així, les Lloances, no són sols teatre; són instantànies de la vida quotidiana, són caricatures de les nostres actituds col·lectives, i són unes vivències sinceres, que es fan realitat ja molts anys, “sense mitjans, sense temps, amb il·lusió”, de forma precipitada, per un grup de gent entusiasmada i altruista, de moltes distintes edats i condicions. Per als qui ja les coneixen no cal dir molt més, i per als qui pensen que poden sintonitzar amb elles i encara no les coneixen, invitar-los a que se n’acosten: la porta resta oberta.

Joan Fermí Teruel Barberá
http://www.algemesiweb.es/Especials/mare_deu_salut_2014/les_lloances_mare_deu