TotAlzir@: L'escola cilcista: excursió al Palmar

jueves, 14 de mayo de 2015

L'escola cilcista: excursió al Palmar

L'Escola Ciclista de Sueca va organitzar, el passat diumenge 10 de maig, una excursió al Palmar des de Sueca amb carro, haca i bicis. Eixint de la Creu a les 10h del matí, passàrem per davant la Muntanyeta dels Sants
(antigament nomenada Tossal de Na Molins) i férem un descans als Ullals de Baldoví, on vam esmorçar de gust mentre recorriem aquest paratge que lluia com mai. Continuarem el nostàlgic viatge pel camí de la Llonga on grans i menuts pogueren observar com els camps anaven amerant-se d'aigua, ja preparats per a la sembra.



Paissatge meravellós i refrescant, amb un inconfusible soroll d'aigua
corrent que deixava a tot el món bocabadat amb les imatges dels lloms de les tenques que intentaven fugir cap a bassals més profunds. El pas
cadenciós de l'haca els va permetre gaudir del vol dels agrons, el
xipolleig de les polletes d'aigua, els capbussons dels coll verds i
l'elegància adusta de les garces. Els més espavilats, que solen ser els
més menuts perquè els seus ulls van sempre darrere de tot el que es
meneja, descobriren entre matolls un poregut gall de canyar. Tota una
lliçó de biodiversitat a l'aire lliure que és on millor s'aprèn.

Al Palmar ens estaven esperant a la Trilladora del Tocaio els membres de la Fundació Assut, que molt amablement els facilitaren quadra i herba fresca per als cavalls i com no una bona explicació de cóm transcorria antigament la vida a la marjal i a la mateixa vorera de l'Albufera. Aquest col·lectiu fa un treball encomiable per difondre i preservar la cultura i la fràgil biodiversitat dels aiguamolls. Tant majors com xiquets i xiquetes van aprendre quin és el cicle de l'arròs, cóm la trilladora era un vertader moll de càrrega i descàrrega, què són els redolins de l'Albufera i perquè les llúdries desaparegueren fa més de cent anys d'aquest sorprenent paratge.

No podia faltar una bona paella de pollastre, conill i caragols, amb un
tast d'all-i-pebre i un refrescant vi blanc que Jorge, el propietari dels
restaurant El Graner, va oferir per al descans dels viatgers. I tots
panxacontents tornaren per on havien vingut a ritme d'haca, gaudint d'un capvespre espectacular mentre els grans compartien per wasap tot un  munt de fotos amb els incrèduls amics que no donaven crèdit a una excursió d'aquestes característiques i els més xicotets escoltaven les històries dels animals de sèquia que les germanes Roig amb molta estima han contat i 


dibuixan al seu llibre. Enveja pura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gracias por tu comentario.