Insignia de la Ciutat d'Alzira al Círculo Alcireño en la modalitat d’Activitats Diverses

Círculo Alcireño (Activitats Diverses)
Els precedents del Círculo Alcireño s’han de remuntar a l’any 1873 quan un grup d’alzirenys va constituir el Gran Circo Gallístico Alcireño i deu anys després decidiren, amb molt bon criteri, crear una societat amb unes finalitats molt concretes: “Proporcionar esparcimiento y solaz a sus individuos, mediante los entretenimientos y diversiones propias de la buena sociedad, prohibiendo todo acto que tuviera tendencia política y toda discusión religiosa y estableciendo en su salones conferencias científicas, artísticas o literarias”.

Per a dur endavant aquell incipient projecte l’entitat va alçar un edifici, al carrer de les Escoles Pies, immoble que es va anar ampliant amb el temps, i al qual es va dotar dels instruments i de les condicions adeqüades per tal de poder desenrotllar convenientment la seua labor.
Els primers anys d’aquell recorregut els coneixem gràcies a un llibre de l’estudiós local Salvador Andrés Pascual.
Varen ser temps difícils, en què la burguesía terratinent, industrial i comercial de l’època tingué necessitat de reunir-se, de fer presents les seues inquietuds, d’intentar buscar solucions als seus problemes i també, com no, de confraternitzar.
Però el Círculo mai no va descuidar el seu objectiu últim, que és el primer a tenor del que ja s’ha dit i per a la qual cosa va ser creat: el de contribuïr a la formació cultural dels seus membres. I així des del primer moment, per a fomentar la lectura dels seus socis es va proveïr d’una bona biblioteca. Per tal que estigueren puntualment informats els seus associats es dotà d’una sala de premsa, i es van subscriure als principals periòdics de l’època tant als valencians com a alguns de la capital de l’Estat i, per descomptat, per a una formació el més completa i integral, començà a organtizar activitats.
L’any passat, en celebrar-se el seu 130 aniversari, el cronista de la ciutat, Aureliano Lairón, recordava com eixe més d’un segle ha donat per a molt i com al Cercle s’han dut a cap nombrosos events, entre els quals mereixen destacar-se l’organització i celebració de conferències, xarrades, taules redones, col•loquis i jornades sobre els temes més diversos (Economia, Agricultura, Indústria, Comerç, Cultura, Dret, Medicina, Art, Sanitat, Esport…), exposicions i mostres de pintura, escultura, ceràmica, fotografia, filatelia, cartells, indumentària…, vetlades literàries i musicals, presentació de llibres, recitals humorístics, de poesia, de cançons, sessions de teatre-forum, concerts, concursos , desfilades de moda, balls, etc…
Per a la història queden els noms dels presidents que amb les seues juntes han mantigut viva la flama de l’entitat, d’Antonio Comins, Juan Gisbert, Juan Bautista Cogollos, Jacinto Goig, José Palau, Vicente Rosario, Gregorio Presencia, José Mengual, Lisardo Piera, Salvador Magraner, Salvador Camps, Salvador Gomis, Eduardo Goig, José Ribera, José Piera, Rafael Rosario, José Pellicer, José María Izquierdo, Luis Suñer, Bernardo Andrés, José Sanz, Rafael Presencia, Andrés Palop, José Luis Enguix, José Juan Camps, Carlos Ramón, Joaquín Comins, José Palacios, Ernesto Aleixandre, José Maria Pérez, i de l’actual Salvador Collado. Cinc dels presidents de l’entitat van ser alcaldes de la ciutat.
Per a la història queden les visites a le seues instal•lacions de personatges importants, entre els quals cal recordar al compositor Padilla, al ministre d’Economia el Conde de los Andes, d’Alejandro Lerroux (president del Govern de la República), del Jalifa Muley Hassan, de John Davis Lodge , de Matías Prats, Santiago Grisolía, del cardenal Tarancón, del compositor Enrique García Asensio , de notables polítics com els exministres Ramon Tamames, Jordi Sevilla, Manuel Pimentel, del sindicalista Antonio Gutiérrez, etc.
L’edifici del Circulo Alcireño és un referent del nostre poble per la seua valua artística i monumental, on destaquem el Saló Valencià, el Daurat i, sobretot, l’Àrab, realitzat este últim l’any 1932 per Agustín Bernia, deixeble del genial Antonio Gaudí.
Els salons del Cercle han acollit , entre altres, la fundació de la Penya Ciclista local, el Club de Billar, l’Associació d’Amics de l’Art i de la Música, una Comissió fallera, etc. Al Cercle s’han celebrat multitud d’homenatges a pròcers locals i l’entitat ha cedit les seues instal•lacions a diferents col•lectius de la ciutat com el Club Amunt, el Foto Club local, l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis, el Centre Excursionista, a l’Associació d’Ames de Casa, a les confraries i entitats esportives de la ciutat, etc.
Al Cercle s’han constituït i presentat a la ciutadania associacions i entitats com l’Associació Local de Comerciants del Textil, la Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa, el Cor de Cambra de l’Orquestra i Cors “Ciutat d’Alzira”, la Comissió del Centenari de la publicació d’Entre Naranjos de Blasco Ibáñez, l’Associació Dones en Acció i el Foro de Debat i Opinió Alteris, entre moltes altres.
Els salons i diverses estàncies del Cercle han servit per a rodar escenas, entre altres, de pel•licules tan conegudes com “Tranvia a la Malvarrosa”, “Entre Naranjos”, “Las cerezas del cementerio” i “Neckan”.
El Círculo Alcireño compta hui amb un important patrimoni actiu: el que constituixen l’edifici i les obres d’art que conté que conformen una interessant pinacoteca, quadres en la seua immensa majoria provinents de les exposicions o donats pels artistes que han exposat a l’entitat. I compta, també, com no, amb allò que considerem el més important: el capital humà que són els seus socis, els quals tenim l’obligació moral de mantindre i legar a les futures generacions d’alzirenyes i alzirenys un patrimoni que és motiu d’orgull i satisfacció.
El Cercle s’ha obert molt en les últimes dècades a la societat alzirenya. Els temps canvien. El Cercle i l’Ajuntament d’Alzira mantenen una col•laboració estreta en matèria cultural amb un conveni que es renova puntualment.
El Cercle hui, com ahir, camina. I vol fer-ho, amb pas ferm, segur i decidit i vol seguir comptant amb el suport de la societat local amb la qual, per ser alzirenya i plural, s’identifica.