PAGINAS

miércoles, 31 de diciembre de 2014

Alzira guardona els seus ciutadans mes il·lustres com a Juan Beteta Dolz, en la modalitat d'Esports.(Audio)

Juan Beteta Dolz,  modalitat d’Esports.
Juan Beteta Dolz té en l’actualitat 50 anys, és natural d’Alzira i porta 23 anys en el món de l’arbitratge.
Va començar per casualitat, quan un àrbitre no va acudir a xiular un partit de futbol sala d’aficionats i l’arbitrà ell. En eixe moment estava el delegat dels àrbitres de la Ribera i, en acabar d’arbitrar, li va proposar fer el curs d’àrbitre federat. Va aprovar el curs i va començar a fer de cronometrador i a xiular lligues locals. Per la seua experiència jugant a futbol sala, la seua gran forma física i el seu bon fer arbitral, l’any següent ja estava arbitrant en Provincial. Va estar una temporada i, en acabar, va pujar a Nacional B. Esta categoria és la que actualment ostenta el nostre equip de la ciutat, el Micela Alzira.





Al cap de dos anys, i després de molts partits, proves físiques, exàmens tècnics, informes i

convencions arbitrals a Benidorm (a partir d’esta categoria, anava dos vegades a l’any a les convencions), torna a ascendir, ara a Nacional A. En esta categoria l’exigència és major, el nivell en general va pujant conforme s’ascendix de categoria (els exàmens, les proves físiques, el nivell dels equips), ja que els desplaçaments són per tota la Comunitat, Múrcia i Eivissa. Esta categoria és l’escaló final per a arribar a la Lliga Nacional de Futbol Sala i dependre de Madrid.
En estos anys, la seua millor experiència va ser arbitrar un partit entre el Benidorm contra l’Ajucer de Múrcia, últim partit de lliga, primer contra segon, diversos autobusos d’aficionats de l’Ajucer, el pavelló ple i l’ascens en joc. Va ser un gran partit i li va eixir un bon arbitratge.
A continuació, ascendix a la categoria de Divisió de Plata, que era diferent de l’experiència viscuda anteriorment. Els partits cada vegada eren més difícils, amb molt més ambient, i els viatges més pesats, però bonics per poder viatjar i disfrutar de pobles i ciutats com Mallorca, Toledo i Andorra, entre altres. Va estar en Divisió de Plata dos anys; el primer va ser d’aprenentatge i per a agarrar experiència, i va mantindre la categoria, que era el que pretenia. La segona temporada va ser l’any del bot definitiu a la màxima categoria, la Divisió d’Honor, en què va quedar primer en la classificació final entre tots els àrbitres d’Espanya. Eixe any va arbitrar partits de quarts de final, semifinal i final de play off d’ascens dels equips de la Divisió de Plata a Divisió d’Honor, per la gran temporada realitzada eixe mateix any. En finalitzar la temporada, li comuniquen l’ascens de categoria a Divisió d’Honor, fet que va constituir una gran alegria per a la seua família, amics, coneguts i equips que practicaven este esport, i especialment per a ell mateix i per a la ciutat d’Alzira.
Va romandre nou anys en Divisió d’Honor, fins a la seua retirada per l’edat establida en les normes corresponents.
Des del Comité d’Àrbitres de la Federació Valenciana va ser nomenat professor de Regles de Joc de la Ribera.
Els seus primers anys en la Divisió d’Honor van ser excel•lents; va eixir diverses vegades en Televisió Espanyola i va arribar a xiular quarts de final, semifinal i un partit de la final per al títol de lliga, en què estaven els pavellons plens amb entre 4.000 i 5.000 aficionats. Va arribar a arbitrar equips tan històrics com l’Interviú Boomerang, El Pozo Murcia o el FC Barcelona, i d’altres nacionalitats com Rússia, Portugal i Bèlgica, durant les pretemporades.
Durant les èpoques en les divisions de Plata i d’Honor, anava a la Ciudad del Fútbol de las Rozas, a Madrid, a fer les proves físiques i tècniques. Allí va coincidir amb grans esportistes com Luis Aragonés, Del Bosque, Casillas, Zidane, Butragueño, Raúl, Beckham o el brasiler Ronaldo, entre altres.
Al llarg d’estos anys, també va coincidir veient els partits o pels corredors del pavelló amb il•lustres esportistes com Riki Rubio, Iñaki Urdangarín i Ronaldinho, o amb famosos periodistes, com José María García.
Durant els seus anys en la Divisió d’Honor, també va tindre el reconeixement de la premsa espanyola, que el va nomenar un dels quatre millors àrbitres d’Espanya.
En el seu últim any en la Divisió d’Honor, pels mèrits aconseguits va tindre l’honor d’anar a la Supercopa d’Espanya, a Vigo, a arbritrar una semifinal entre els equips Lobelle Santiago de Compostel•la contra l’Interviú Boomerang, l’amfitrió contra el campió de lliga. A esta competició només van tres parelles arbitrals.
Al final de la temporada del seu últim any, a la Ciudad del Fútbol de las Rozas, se li va retre un homenatge i reconeixement per la gran labor arbitral, i els seus anys d’estada i dedicació en la Lliga Nacional de Futbol Sala.
Juan Beteta agraïx a tots els seus companys d’arbitratge els moments compartits durant estos anys. També agraïx a tota la Corporació de l’Ajuntament d’Alzira haver pensat en ell per a este reconeixement, i a tots els seus amics i família per estar sempre al seu costat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gracias por tu comentario.