Ella afirma que en
cap moment es va sentir exclosa del grup de ciclistes i recorda el pas per
l'escola com una època molt divertida en companyia de molts amics. És clar que
sí! Això és el que té l'esport, les escoles i els xiquets i xiquetes...gaudir
del joc sense diferències. I l'esport de la bicicleta més encara. No hi ha
equip de xics i equip de xiques, cadascú pedaleja a la seua bici, ben ràpid, ben
ràpid fins arribar a meta....tots a l'hora i en cada cursa. Sempre!
Gràcies Aroa per
recordar l'Escola Ciclista de Sueca amb tanta estima. Eres el nostre exemple
d'igualtat, de normalitat, i per insignificant que parega, els xiquets i les
xiquetes miren, observen, aprenen i fan d'espill. Orgullosa Sueca...i si no
mireu les cares del públic en veurepassar la nostra corredora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por tu comentario.