ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA: LA PARAULA DE LA SETMANA: GINER

Sí, giner: amb 'i'. El primer mes de l'any. L'Acadèmia, efectivament, ha admés també esta variant. Ja es va incorporar al 'Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià', publicat en 2006, ja fa deu anys, i s'ha mantingut en el 'Diccionari normatiu valencià', amb la marca de col•loquial, remetent a 'gener'. Alguns usuaris de la llengua potser se sorprendran. De segur que deuen haver sentit moltes vegades que la forma 'giner' era incorrecta. Molts divulgadors de la llengua ho han repetit insistentment. I somoure les conviccions que hem anat ancorant en l'etapa d'adquisició de coneixements bàsics pot resultar pertorbador. D'entrada, ens resistim a fer-ho.
És natural. Si no, faríem trontollar els pilars intel•lectuals sobre els quals hem anat construint el nostre saber. Amb tot, pensar que tot el que hem aprés al llarg de la vida és correcte i que no hi ha res susceptible de revisar-se no és bo. En totes les disciplines es revisen de tant en tant els fonaments. És una pràctica saludable. Ni que siga per a reforçar les pròpies creences sobre bases més fortes. Però, en llengua, és necessari replantejar-se moltes coses. Especialment pel que fa al lèxic. Les paraules no són bones o roïns en termes absoluts. Les fem bones els parlants a mesura que les usem, i quan no ens aprofiten les deixem d'usar. La línia que separa la correcció de la incorrecció sempre ha sigut molt difusa. En tot cas, fets estos aclariments previs, passem a proporcionar-los ara les dades que han fet que l'Acadèmia haja optat per incorporar la forma 'giner' al diccionari.
La primera documentació de 'giner' data de 1270, vint-i-quatre anys abans que la forma 'gener', que apareix documentada en 1294. Des d'aleshores, la variant 'giner' s'ha utilitzat incessantment en tota classe de textos i per tota classe d'autors: Jaume Roig, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Pere Joan Porcar... I, evidentment, és la forma viva de tots els valencians; no, més encara: també es diu al Camp de Tarragona, a les Garrigues, a Lleida, a la Pobla de Segur, a Andorra... Evidentment, la normativa lingüística sempre actua selectivament entre les diverses variants i en promociona una. Bé, una o més. No sempre s'actua tan restrictivament. També tenim, per exemple, 'sépia' i 'sípia', 'séquia' i 'síquia', 'sénia' i 'sínia', 'cementeri' i 'cementiri', 'depòsit' i 'dipòsit', per posar només uns quants exemples de variants en què alternen les vocals 'e' i 'i'.
Siga com siga, a partir de la documentació existent i de les dades d'extensió de cada variant, no sembla raonable continuar considerant que tots els valencians que, reproduint espontàniament el que s'ha dit i transmés durant segles i segles, parlen malament quan diuen 'giner'. Això és insostenible. I això no vol dir, de cap manera, que l'Acadèmia propugne la substitució de 'gener' per 'giner' en els registres formals. Al contrari. 'Gener' és una forma que s'ha consolidat en la tradició escrita com a forma culta, i per això en el 'Diccionari normatiu valencià' està definida i té el caràcter de principal. Però, si algú diu o escriu 'giner', respectem-lo. Té tot el dret del món a dir el nom del primer mes de l'any com els seus pares, i els seus avis, i els seus besavis, i els seus rebesavis...