Dec de ser un valencià rar, perquè no entenc a molts de què
diuen ser valencians i que pensen de forma diferent, en molts aspectes, a com
jo ho faig.
He nascut a València i per tant sóc valencià.
Si he nascut a València, que llets volen que siga?.
Puix això, valencià, espanyol, europeu i ciutadà del món i
ja està.
Tan difícil és entendre açò?.
Perquè s'encaboten a intentar canviar el que sóc?.
Encara que poguera no ho canviaria, a veure si la gent
s'assabenta.
Ha deixat la meua família, i jo també, sang, suor i
llàgrimes per esta terra i no permetré que ningú de fora vinga a canviar-me res
del que sóc.
-Sobre la bandera és el mateix.
He nascut amb una Senyera amb franja blava preciosa, que
adore i vull i és la que he vist i tingut sempre en la meua terra.
Perquè creuen que vull canviar-la?.
No la canviaré, a veure si queda clar d'una vegada.
Que hi ha altres molt boniques, val, però la meua és esta i
ja està.
Així de simple i de senzill.
-Ara la llengua.
Veurem senyors.
Jo al nàixer en la Ribera parle el valencià de la Ribera i
això és el que he mamat, oïda i parlat fins ara.
Tampoc pense canviar-ho, perquè damunt m'agrada.
Entenc perfectament la quantitat de variacions entre zones,
comarques i tot això, però és que damunt és i forma part de la nostra cultura
entendre que açò és així i així ho serà sempre.
Perquè tant interés a fer que els altres parlen o canvien la
seua llengua amb les seues característiques?.
Si a mi m'agrada sentir en les diferents comarques els
canvis i expressions.
O açò no és cultura també?.
L'anglés es parla igual als Estats Units, a Anglaterra o
Austràlia?.
L'espanyol es parla igual a Andalusia, que a Castella, o a
Sud-amèrica?.
Per tant el valencià tampoc, pel que ja està bé de vindre a
donar-me la vara.
-Amb l'himne em passa el mateix.
Si sent l'himne de València se'm posen els pèls de punta i
em passa sempre, estiga on estiga.
Com i perquè voldria canviar-lo?.
M'agrada i el considere meu, així de simple.
Ja sé que sóc un valencià clàssic i normal amb la nostra
cultura i tradicions, però sóc així, estic encantat amb el meu i no vull
canviar perquè els agrade a altres.
Cada un que faça el que vullga, però jo estic molt satisfet
amb el que tenim i que ens ha costat anys crear-ho.
Hi ha coses que voldria canviar, per descomptat, però allò
que s'ha comentat no vull perdre-ho.
No conec cap valencià (ni jo tampoc) que s'haja ficat amb
els mallorquins, ni catalans, ni bascos, ni gallecs, ni andalusos , per a
ficar-se amb la seua llengua, la seua terra o la seua cultura.
Així que per favor deixar-nos als valencians tranquils i
respecteu-mos, que estem feliços amb el que tenim.
Si tots ens respectem, açò anirà bé.
Si no ho fan amb nosaltres, haurem de defendre el nostre.
Jo opte per parlar, raonar i respectar, però açò han de fer-ho
tots, tots.
Un abraç.
Pasqual Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por tu comentario.