La Comisio de la Falla La Muntanyeta de Carcaixent ha conseguit el doblet de premis, el primer premi de llibres fallers i a la millor critica local de Carcaixent. LLibret:http://issuu.com/elpetiteditor/docs/llibret_muntanyeta_2015_digital
LA BUTXACA DE LES DONES al Llibre Falla la Muntanyeta de Carcaixent
obreu poema narratiu sobre elque han d’aguantar les dones,
fet,com he pogut, a la manera antiga, amb noves rimades i codolades.
(de Rosa Roig, veïna de Sueca)
Diuenque un savi sabut
vaobrir els ulls de menut
iva pensar que les dones
nohan de ser il.luminades ,
sinó mésbé segregades,
jaque són causai efecte,
segonscontempla el precepte,
d’ereccionsinvoluntàries
enhòmens sants, innocents
queja no saben què fer
detanta fava escaldada.
Dicjo, que sant Agustí,
queescriví totel precepte
degué deixar de sersant,
detan sabut i tan savi
enno poder controlar
tantde nap eixit de mida.
Desant Pau, gran caminant
ermità i monjo d’Egipte
apòstol,reconvertit,
queen sabia molt de lleis,
s’escoltà la nova guia
queen tres ordres resumia
elque una dona tenia
coma deure i com a dret:
callar,servir i obeir,
quesi costa poc de dir
costamenys de desmentir.
Vaescriure un altre gran savi,
fillde naps i carabasses,
quesi naixia una filla
enel món tot ho perdies.
Idic jo, que dona sóc,
queel que diguen estos savis
emcap en una butxaca,
onguarde tots els romanços,
perdesfer-los en la roda
icremar-los en la falla.
Codolada
Pertraure’m de la butxaca
elque em crema d’entre els dits,
vosdiré ambveu ben alta:
quehi ha més trist, que un cos vestit
pertradició,
senseemoció, només per moda!
comsi en la roda
d’aquestavida sense fugida
undrap al cuix
poguéstapar tanta vergonya,
comté la dona
quea un home creu.
Mireu-meel cul
ino cregueu que trobareu
cap delectança
perquè ésvenjança de tantamurga
dellengües toves.
Siem toque el cul i alce la cara
ésperquè vull,
siensenye el pit i res no amague
ésperquè crec
quel’amasócdel que em pertany,
iel meu afany
ací s’acaba,mentre proclama
viscala falla,
iles falleres!
obreu poema narratiu sobre elque han d’aguantar les dones,
fet,com he pogut, a la manera antiga, amb noves rimades i codolades.
(de Rosa Roig, veïna de Sueca)
Diuenque un savi sabut
vaobrir els ulls de menut
iva pensar que les dones
nohan de ser il.luminades ,sinó mésbé segregades,
jaque són causai efecte,
segonscontempla el precepte,
d’ereccionsinvoluntàries
enhòmens sants, innocents
queja no saben què fer
detanta fava escaldada.
Dicjo, que sant Agustí,
queescriví totel precepte
degué deixar de sersant,
detan sabut i tan savi
enno poder controlar
tantde nap eixit de mida.
Desant Pau, gran caminant
ermità i monjo d’Egipte
apòstol,reconvertit,
queen sabia molt de lleis,
s’escoltà la nova guia
queen tres ordres resumia
elque una dona tenia
coma deure i com a dret:
callar,servir i obeir,
quesi costa poc de dir
costamenys de desmentir.
Vaescriure un altre gran savi,
fillde naps i carabasses,
quesi naixia una filla
enel món tot ho perdies.
Idic jo, que dona sóc,
queel que diguen estos savis
emcap en una butxaca,
onguarde tots els romanços,
perdesfer-los en la roda
icremar-los en la falla.
Codolada
Pertraure’m de la butxaca
elque em crema d’entre els dits,
vosdiré ambveu ben alta:
quehi ha més trist, que un cos vestit
pertradició,
senseemoció, només per moda!
comsi en la roda
d’aquestavida sense fugida
undrap al cuix
poguéstapar tanta vergonya,
comté la dona
quea un home creu.
Mireu-meel cul
ino cregueu que trobareu
cap delectança
perquè ésvenjança de tantamurga
dellengües toves.
Siem toque el cul i alce la cara
ésperquè vull,
siensenye el pit i res no amague
ésperquè crec
quel’amasócdel que em pertany,
iel meu afany
ací s’acaba,mentre proclama
viscala falla,
iles falleres!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por tu comentario.