ARTICUL D'OPINIO DE JOAN BALDOVÍ RODA: MAREK, ARMINDA, MATENE, LA FALLERA MAJOR ... I EL CALORET DE RITA!!!

MAREK, ARMINDA, MATENE, LA FALLERA MAJOR ... 

I EL CALORET DE RITA!!!

Marek era un xiquet polonés que arribà a l'escola de Favara sense saber ni pruna de valencià (ni de castellà). El segon dia de vindre a escola, va entrar a classe amb un rotund "bon dia". Tres mesos després, parlava perfectament en valencià i estava totalment integrat amb els seus companys.
Arminda és una dona boliviana que vingué a Sueca, amb el marit i els fills, atreta per la possibilitat de treballar en els anys del "boom" urbanístic. Com volia que els seus fills foren suecans va tindre clar que havia de parlar com escoltava al carrer. S'apuntà al programa de voluntariat que gestionàvem des de la regidoria de promoció lingüística. La meua dona li va fer de parella. Sovint entrava en casa i les veia parlant de tot: del treball, de política, dels fills, de l'oratge... Arminda ha tornat ja a Bolívia i s'ha emportat un regal: el valencià que parlen ella i els seus fills. Si algun dia tornen seran suecans des del primer dia.

Matene passa de la cinquantena. Va ser el primer negre que arribà des de Costa d'Ivori al Mareny de Barraquetes. Hui és un suecà més. Treballa al poble, casat amb una suecana i ha vingut diverses vegades en la llista de Compromís en les municipals. Parla un valencià molt original sense cap complexe. 
Ahir a la Crida, la Fallera Major de València, va fer un discurs digne i correcte en valencià. Va fer un esforç, sabia que anava a un esdeveniment important i que calia un respecte a totes les persones que s'havien aplegat allí. I se l'havia preparat. Va representar a totes les falleres i fallers amb molta honorabilitat.
Per contra ahir l'alcaldessa de València va faltar al respecte a tots els valencians, als valencianoparlants i als castellanoparlants. Una representant pública no pot fer el lamentable espectacle d'ahir. En vint-i-quatre anys que és alcaldessa no ha fet el mínim esforç per lligar un parell de paraules en la llengua d'una part substancial de valencians de València. Personalment en sentir el seu discurs (per dir-li d'alguna manera), en vaig sentir avergonyit i insultat. 
I trist. Molt trist. Perquè molts valencians que volen aprendre valencià i amollar-se a parlar-lo poden tindre la temptació d'abandonar, en vore el ridícul que féu Rita Barberá i la hilaritat que provocà en xarxes socials i mitjans de comunicació. Hui era tema de conversa al carrer, al treball, a casa. 
Per als que voleu rebre el regal d'una llengua tan bonica com la nostra, esta iniciativa d'Escola Valenciana, la de les parelles lingüístiques és una bona manera d'aprendre valencià i conéixer gent nova: 
http://www.voluntariatpelvalencia.org/

Joan Baldoví Roda