ARTICLE D’OPINIÓ: De kakis i Raphael

Des de Compromís per Alzira portem tota la legislatura exercint una oposició responsable i crítica amb la gestió política dels recursos públics que duu a terme l’equip de govern del PP encapçalat per la senyora Bastidas. Una gestió que hem qualificat de poc transparent, fosca i interessada que, malgrat els llistats de pagaments presentats en les diferents comissions  informatives, s’ha vist sempre aigualida per les constants modificacions de crèdit (sols al 2014 més de 40) i pels tics de prepotència personal d’alguns regidors i regidores.

Després d’uns anys de marcada recessió econòmica a la nostra ciutat, de retallades, d’augment d’impostos i del no pagament dels deute de la Generalitat al nostre Ajuntament, la vareta màgica de la fada entremaliada de l’Alcaldessa desfà l’encanteri i troba el tresor amagat. Ara en la recta final del curs polític i a pocs mesos de les eleccions municipals de maig, hi ha diners per a donar i vendre, per omplir els carrers i places de flabiols i violes. Clar està diners de tots i totes, diners que no cal malgastar ni balafiar com a propaganda electoral. Un parell d’exemples per il·lustrar la desfeta.

Per una banda aquest cap de setmana es desenvoluparà al recinte firal de Tulell, la fira del kaki, que parteix amb un pressupost inicial de 10.000 euros i que ja veurem el seu cost final. Una fira capritx inicial del regidor de festes i tambors Rafael Fita, apartat de la seua organització i agafada per les banyes pel regidor d’agricultura Enrique Montalvà. Una fira recolzada sucosament per l’alcaldessa capitana del municipalisme i de la mancomunitat de serveis, que no ha estat capaç ni de mancomunar una fira del kaki. Una fira que vol competir amb altres del sector agrícola ja consolidades com la de Guadassuar que es muntarà la setmana pròxima. Vorem com queda aquesta batalleta pel protagonisme del kaki.

I altre esdeveniment històric dels primers dies de febrer, serà el concert de Raphael al Gran Teatre. Una actuació de pressupost inicial de 42.350 euros i al qual cal sumar més de 4.000 euros de pagament a la SGAE. Estem parlant de prop de 50.000 euros. I ara fem comptes. Si posem una mitja de 30 euros per entrada amb un aforament de 900 persones, la recaptació estarà al voltant de 27.000 euros. On està la sostenibilitat econòmica senyor Lahuerta? Aquest concert pot costar quasi 25.000 euros a la caixa de l’Ajuntament.

Sembla evident que la senyora Bastidas i el seu equip tenen la paella pel mànec i poden decidir, fer i desfer, però no poden enganyar als nostres conciutadans, ni tirar la casa per la finestra amb arguments pocs clars al menys en termes de sostenibilitat econòmica.

Bo, cal fer números. Encara que sempre ens pot quedar l’eixida de pagar l’actuació de Raphael amb uns quants caixons de kakis. Veritat?

Diego Gómez

Portaveu  Coalició Compromís Alzira