El llargmetratge Que¨ pelo más guay inaugura la tercera edició del Cinema internacinal de Merda de Sueca.

El dijous el C.M. Bernat i Baldovi obrirá  les seus portes per allotjar per
tercer any consecutiu el festival de cinema mes destrellatat del panorama
nacional, el CIM-Sueca. El festival, dels pocs del estat Espanyol dedicats
al cinema de baix pressupost, la serie b, el trash, el gore i
l’underground, es podrá  seguir del 25 de setembre al 5 de octubre;
estos 10 dies de projeccions fan del CIM-Sueca un dels festivals de mes durada del territori valencia .

Es projectaran un centenar de audiovisuals de tot el mas, 21 llargmetratges i 79 curtmetratges. Una dotzena dels llargmetratges se estrenes absolutes al Estat Espanyol i alguns dells  estrenes a Europa. Les sessions comencen a les 19:00 hores i a les 20:00h i els caps de setmana hi haura  sessions especials a les 22:00h i a les 23:00h.


El dia 5 de octubre es repartiran en la gala de cloenda 1650 euros en
premis. Se atorgara   el premi Suecan Horrorous Incoming Trophy (S.H.I.T) al
millor llargmetratge i al millor curtmetratge; el premi ROIN (Reward of
Indomitable Nature) a la peça d’esperit més indòmit; el premi FLASH, al
millor curtmetratge de menys de 3 minuts de duració; i el premi
d’Aclamació Popular, premi del públic.

El públic del C.I.M Sueca no només va a les projeccions a gaudir (o patir)
de les pel•lícules sinó que participa del show, ja que l’espectacle
també es crea al pati de butaques. Està  permés, cridar, criticar, insultar o
llançar hortalisses a la pantalla.

Enguany comptarem amb la presència de molts dels creadors de les obres
seleccionades, açò crea sinergies entre els participants i el públic.
Venen convidats internacionals com l’alemany Frank W. Montag director del
llargmetratge Cannibal Dinner o el rus Arthur Omarov de l’aclamada Dawn
Volvoxes. A més de convidats nacionals com l’equip de rodatge de la
pel•lícula basca Joxean´s Hil Eben o J. Frames Bond l’autor de la
webserie Cosas de Cosa.

El C.I.M. Sueca aspira a dinamitzar les iniciatives audiovisuals de la
contracultura. És la casa dels inassimilables, dels contestataris, dels à crates i dels creatius lliures.

L’acrònim CIM també representa precisament això; la cúspide de la
muntanya, el vèrtex de l’iceberg, el pic de la muntonada. El cim del femer que
formenles obres més maltractades per l’establishment.